COMENTARI DE TEXT- QUADERN D’ARAM
El fragment que comentaré és del capítol cinc de les pàgines 88 i 89 del llibre Quadern d’Aram escrit al 1997 per Maria Àngels Anglada (1930-1999), que va conrear la poesia, la narrativa, la traducció, l’assaig i la crítica literària.
Aquest fragment pertany al punt intermedi de la novel·la, i té una relació molt important amb la resta perquè és durant aquest viatge que succeeixen coses inoblidables que no poden deixar de recordar en capítols més endavant.
No és el primer cop que Maria Àngels Anglada tracta el genocidi ni la mediterrània, per exemple va tractar el tema del genocidi en El violí d'Auschwitz (1995). En aquest llibre es mostra com eren les condicions de vida en un camp de concentració nazi i com havien de viure les persones que no eren cristianes o de pell clara.Quadern d’Aram conté alguns elements que atenuen la tragèdia. Per altra banda, la diversitat de narradors que intervenen en la novel·la és un altre element que cal tenir en compte.
L’autora, en aquest llibre, va tractar l'angoixa radical del genocidi armeni, la supervivència i el patiment dels dos protagonistes davant la situació tant intensa que tenien, malgrat tot, van ser forts i van tirar endavant.
En el fragment que seguidament comentaré, els protagonistes estaran a Marsella, però ells viatgen per molts espais diferents i aquests espais són molt variats perquè poden ser protectors (dins de casa), terrestres, submarins (Aram neda pel mar), etc.
En aquest fragment, hi ha un narrador intern protagonista, que és Marik, ella redacta les seves vivències i és la que escriu en el quadern, ja que, Aram no pot escriure temporalment perquè està treballant en un vaixell de bussejador per trobar coralls i guanyar-se alguns diners. Marik escriu amb moltes descripcions, opinions i amb un rol de mare i de maduresa que el seu fill no té.
Cal recordar que ja han arribat a Marsella desprès d’un viatge impactant ple de sorpreses.
Marik escriu en el quadern la sort que van tenir en salvar-se dels turcs i poder escapar amb previsions ja que, molta gent va caure morta durant el trajecte i ells ho van veure amb els seus propis ulls. També està totalment d’acord que el seu fill, Aram, pensi que va madurar en poc temps perquè no es queixava de gana quan en tenia, va ser molt fort durant tot el trajecte i va comportar-se com tot un home quan va ajudar a la dona embarassada que va donar a la llum.
Si analitzem el fragment, podem observar que la narradora, Marik, anomena a personatges rodons com Aram i personatges plans com Grigor i la gent armènia.L’espai d’aquest fragment és extern i apareix un motiu molt especial quan Marik diu: <<la darrera paraula sortida dels llavis de Vahé, quan ens dèiem adéu, va ser rosses.>>
La paraula rosses és un símbol que significa la bellesa transitòria de la vida humana, en relació que la felicitat és temporal.
El tema és, com he dit abans, la supervivència i la sort. Marik, tot estar dolguda, està contenta perquè el seu fill no és mort. Ho podem veure en aquest petit comentari: <<la meva prometença ens va salvar, a l’Aram i a mí.>>.
La llengua que utilitza la mare és clara, diu d’una manera especial les seves reflexions, si ens hi fixem podem veure com en el primer paràgraf exposa la seva opinió mitjançant un exemple que recorda (utilitzant signes de puntuació com els dos punts, les comes i les cometes).
Aquesta reflexió és quan explica la maduresa d’Aram i Grigor.
També, fa moltes opinions i declaracions des del seu punt de vista << M’ha impressionat>>, << jo tenia la intenció>>, etc.
En conclusió, aquest fragment reflecteix diferents sentiments en les paraules de Marik, ens transmet, per una banda, enyorança de la família (sobretot Vahé) i de casa seva. Encara que, també hi ha un sentiment d’avançar, mirar endavant i intentar refer la vida pel seu fill, que per a ella és la joia que li ha quedat, te por a perdre’l i per això lluitarà perquè no sigui així. El fragment té una clara relació amb l’obra perquè és el punt intermedi de la novel·la on es veuen els sentiments a flor de pell, i reflecteix el caràcter de cada personatge.
Berta Blanxart Nadal
Literatura Catalana
1r Batxillerat
