dimarts, 29 de novembre del 2011

DIFERÈNCIES ENTRE L’OBRA DE TEATRE I EL MUSICAL MAR I CEL

DIFERÈNCIES ENTRE L’OBRA DE TEATRE I EL MUSICAL MAR I CEL

En aquest comentari, explicaré algunes de les principals diferències entre l’obra de teatre Mar i Cel escrita per Àngel Guimerà i el musical de Dagoll Degom.

Primer de tot, Àngel Guimerà no havia adaptat l’obra perquè s’interpretés com a musical, i cal dir que Dagoll Degom se n’ha sortit bastant bé ja que el vestuari, l’espai i el maquillatge semblava real (com si estiguéssim tots en aquella època).

La primer diferència que podem observar, és que en el musical a la primera escena surt el rei i el bisbe estaven parlant dels moriscos i la seva expulsió, i mantenen una petita discussió entre tots. En l’obra que va escriure Guimerà no hi surt.

Un altra diferència és que apareix un nou personatge, un grumet. Ell està a favor dels corsaris i en un moment donat salva la vida a Saïd. Aquest personatge dóna vida al musical, i intervé sovint, cosa que en l’obra de l’autor no apareix.

També podríem anomenar un altre personatge que és la germana de Blanca, tampoc apareix a l’obra, seguit d’altres dones cristianes.

Dagoll Dagom utilitza un llenguatge més actual i suprimeix algunes paraules, per exemple, per comptes d’ <<arraix>> diu senzillament, <<capità>>  . També, en comptes de dirigir-se cap a Alger és dirigeixen cap a un altra lloc(en el musical).

Cal afegir que, en una escena del musical, Saïd ordena que es castigui a Malek amb fuetades, per contra, en l’obra de Guimerà no.

Una altra diferència important és que Blanca en l’obra, havia estat en un convent i viatjava perquè professés. En canvi, al musical Blanca viatjava al vaixell a fi de casar-se amb Ferran.

Per últim, una escena molt important, emotiva i molt diferent a la de l’obra és l’última. Carles mata Saïd, i Blanca se suïcida al seu costat. A continuació són llençats a l’aigua. Aquesta acció presenta un paral·lelisme amb l’escena del principi, en la qual els cossos de dos mariners morts són tirats també per la borda. En l’obra es veu que Carles dispara i rep Blanca, Saïd l’agafa i es llancen al mar.

En conclusió, hi han molts aspectes canviats per tal d’entretenir el públic, han afegit personatges per entendre millor l’obra i en genaral, ha estat bé veure el musical per saber una mica més sobre l’obra de Guimerà i per aprofundir-la.

dimarts, 8 de novembre del 2011

TREBALL SOBRE POESIA

Definició de poesia personal:

La poesia és l'art que té una persona (autor) en escriure els seus sentiments, emocions o opinions d'una manera ordenada, clara i amb ritme.

Temes i tòpics literaris en la poesia:

He trobat un poema per a cadascun d'aquests temes:

-VIDA: He cercat un poema de Francesc Fontanella, Desengany del món.
El tòpic literari d'aquest poema és "Tempus fuguit" que significa el pas del temps, és a dir, tot és passatger i destinat a la destrucció. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:


Fugen volant les hores,
i en globus cristal·lins
la pols que cau desperta
a la que està dormint.



-MORT: He escollit Eneida de Vigili. El tòpic literari és el suïcidi per amor, la mort com a alliberació d’una passió que provoca grans sofriments. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:


Aleshores, Dido s’ajagué damunt el llit i digué aquestes últimes paraules: “Despulles que vaig estimar mentre els fats i els déus m’ho permeteren, accepteu la meva ànima i allibereu-me d’aquestes angoixes. He acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna: i ara, gran, baixarà la meva ombra sota terra.

- AMOR: Dins de l’Antologia poètica de Josep Carner vaig cercar un que em va cridar l’atenció, Cor fidel. El tòpic literari d’aquest poema és “Vulnus amoris”, és a dir; “la ferida de l’amor”, una “dolça ferida” que causa plaer i sofriment al mateix temps.


A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.



-NATURA: Antologia poètica de Josep Carner, Illa. El tópic literari és “Locus Amoenus” que vol dir  “lloc agradable”.


Oh penyalar sobre camins que dansen,
illa, sobtada solitud, prodigi,
castell en mar, que mira, fonedissos,
el núvol, el vaixell! No pas que et manqui,
ni mai l’aturis, el rosec dels dies.
En tos covals, les ones fan esquerda,
el braç Cap-a-la-Terra se t’escurça,
i els teus pins s’escabellen, temorosos
de l’ahuc de les mòbils fondalades.
Finalment, he relacionat el poema de Vigili amb una pel·lícula que és "LOST AND DELIRIOUS" perquè tracten del suïcidi per amor.