Definició de poesia personal:
La poesia és l'art que té una persona (autor) en escriure els seus sentiments, emocions o opinions d'una manera ordenada, clara i amb ritme.
Temes i tòpics literaris en la poesia:
He trobat un poema per a cadascun d'aquests temes:
-VIDA: He cercat un poema de Francesc Fontanella, Desengany del món.
El tòpic literari d'aquest poema és "Tempus fuguit" que significa el pas del temps, és a dir, tot és passatger i destinat a la destrucció. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:
Fugen volant les hores,
i en globus cristal·lins
la pols que cau desperta
a la que està dormint.
-MORT: He escollit Eneida de Vigili. El tòpic literari és el suïcidi per amor, la mort com a alliberació d’una passió que provoca grans sofriments. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:
Aleshores, Dido s’ajagué damunt el llit i digué aquestes últimes paraules: “Despulles que vaig estimar mentre els fats i els déus m’ho permeteren, accepteu la meva ànima i allibereu-me d’aquestes angoixes. He acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna: i ara, gran, baixarà la meva ombra sota terra.
- AMOR: Dins de l’Antologia poètica de Josep Carner vaig cercar un que em va cridar l’atenció, Cor fidel. El tòpic literari d’aquest poema és “Vulnus amoris”, és a dir; “la ferida de l’amor”, una “dolça ferida” que causa plaer i sofriment al mateix temps.
A una dolor que va al dellà del seny
-NATURA: Antologia poètica de Josep Carner, Illa. El tópic literari és “Locus Amoenus” que vol dir “lloc agradable”.
Oh penyalar sobre camins que dansen,
illa, sobtada solitud, prodigi,
castell en mar, que mira, fonedissos,
el núvol, el vaixell! No pas que et manqui,
ni mai l’aturis, el rosec dels dies.
En tos covals, les ones fan esquerda,
el braç Cap-a-la-Terra se t’escurça,
i els teus pins s’escabellen, temorosos
de l’ahuc de les mòbils fondalades.
La poesia és l'art que té una persona (autor) en escriure els seus sentiments, emocions o opinions d'una manera ordenada, clara i amb ritme.
Temes i tòpics literaris en la poesia:
He trobat un poema per a cadascun d'aquests temes:
-VIDA: He cercat un poema de Francesc Fontanella, Desengany del món.
El tòpic literari d'aquest poema és "Tempus fuguit" que significa el pas del temps, és a dir, tot és passatger i destinat a la destrucció. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:
Fugen volant les hores,
i en globus cristal·lins
la pols que cau desperta
a la que està dormint.
-MORT: He escollit Eneida de Vigili. El tòpic literari és el suïcidi per amor, la mort com a alliberació d’una passió que provoca grans sofriments. Aquí us deixo un fragment d’aquest poema:
Aleshores, Dido s’ajagué damunt el llit i digué aquestes últimes paraules: “Despulles que vaig estimar mentre els fats i els déus m’ho permeteren, accepteu la meva ànima i allibereu-me d’aquestes angoixes. He acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna: i ara, gran, baixarà la meva ombra sota terra.
- AMOR: Dins de l’Antologia poètica de Josep Carner vaig cercar un que em va cridar l’atenció, Cor fidel. El tòpic literari d’aquest poema és “Vulnus amoris”, és a dir; “la ferida de l’amor”, una “dolça ferida” que causa plaer i sofriment al mateix temps.
A una dolor que va al dellà del seny
fa només l’Impossible cara tendra.―
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.
-NATURA: Antologia poètica de Josep Carner, Illa. El tópic literari és “Locus Amoenus” que vol dir “lloc agradable”.
Oh penyalar sobre camins que dansen,
illa, sobtada solitud, prodigi,
castell en mar, que mira, fonedissos,
el núvol, el vaixell! No pas que et manqui,
ni mai l’aturis, el rosec dels dies.
En tos covals, les ones fan esquerda,
el braç Cap-a-la-Terra se t’escurça,
i els teus pins s’escabellen, temorosos
de l’ahuc de les mòbils fondalades.
Finalment, he relacionat el poema de Vigili amb una pel·lícula que és "LOST AND DELIRIOUS" perquè tracten del suïcidi per amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada