COMENTARI DE TEXT MAR I CEL D'ÀNGEL GUIMERÀ

MAR I CEL – Àngel Guimerà

Comentari de text

El fragment que he triat, pertany a l’obra de Mar i Cel d’Àngel Guimerà (1845-1924), obra que va ser escita al 1888. Està situada a l’època de la Renaixença, és una tragèdia romàntica amb un llenguatge romàntic i dramàtic.

Mar i cel pertany a la seva primera etapa, és a dir, a l'etapa de les tragèdies romàntiques, els símbols d’aquesta obra són el mar i el cel talcom diu el títol, ja que l mar (Saïd) i el cel (Blanca) no es troben en lloc més que en l'horitzó.

L’escena  que he escollit és la XIII del primer acte.
A l’escena, hi ha un diàleg entre Ferran, Joanot, Saïd, Carles, Hassèn, Malek, Mahomet i Osman.
El tema d’aquesta escena és les creences de totes les persones que estan a dalt del vaixell.

L’estructura d’aquesta escena està escrita en vers i està dividida en tres actes, dels quals són diàlegs.
Les escenes és produeixen dins d’un vaixell, concretament al camarot. De fet tota l’obra passa en aquest vaixell corsari.
L’autor utilitza un llenguatge emfàtic, hi han algunes paraules difícils d’entendre perquè no són actuals. Àngel Guimerà utilitza molts hipèrbatons i diu alguns castellanismes.
El temps extern d’aquesta obra és a l’època de la Renaixença,en el temps de l’expolció dels moriscos. I el temps intern segueix l’ordre lineal perquè el temps va seguint.
Els personatges están descrits mitjançant la caracterització indirecta perquè som nosaltres qui deduim com són. Hi han els persontages principals (Saïd i Blanca) i els personatges secundaris (Carles, Ferran i els corsaris). Apareixen personatges dinamics perquè evolucionen durant la obra,com per exemple Blanca i Saïd que canvien de personalitat per amor. També apareixen personatges estàtics perquè no canvien durant l’obra com per exemple els corsaris o el pare de Blanca.

En aquesta escena, apareix Joanot que és un renegat perquè era cristià i ara està al vaixell musulmà amb la tripulació, sempre compleix les ordres que li mana Saïd que és el capità. També apareixen Ferran i Carles que són dos cristians que van ser assaltats pels musulmans. I finalment, apareixen els altres corsaris.

Aquest fragment explica com en Ferran i en Carles descobreixen que en Joanot és un renegat, en Joanot està preocupat i li explica al seu capità que l’han descobert i els altres corsaris se’n riuen. En canvi, Ferran sent compassió pel renegat i en Carles està enrabiat i mostra menyspreu cap a tots els pirates, fins i tot en Joanot que també és cristià.
Aquest petit fragment de l’obra és molt important, perquè marca un abans i un després en la relació d’en Joanot, en Ferran i el Carles.

En conclusió, aquesta escena expressa sentiments com desesperació, confusió, etc.
Es pot dir que és una de les escenes importants perquè és coneix el caràcter de molts personatges i els problemes que han tingut. A partir d’aquesta escna en Joanot tracta diferent als cristians i per aquest motiu crec que és una escena important en el llibre.