LA SEVA BIOGRAFÍA
Va néixer el 1930 a Vic, i curiosament va morir el dia de Sant Jordi de l'any 1999. M. Àngels Anglada era la gran de quatre germans i durant la guerra del 1936-1939 van ésser refugiats a Eukadi on allà cursa els seus estudis primaris. Encara que van ser tres anys, ella té un record molt feliç de Vic.
Al 1945 comença a destacar en els certàmens literaris escolars, es pot dir que comença la seva carrera guanyat un premi o altre, en el certamen esmentat anteriorment. També escriu els seus primers poemes en català i posteriorment, cursa a la Universitat on coneix el seu futur marit.
Assisteix a cursos clandestins de llengua catalana, aquestes classes eren gratuïtes i també, havia assistit a alguna classe o conferència de tema literàri.
Al 1950 va vitjar a Roma amb el seu marit Jordi de viatje de noces. I al 1951 obté un premi de llicenciatura en Filologia classica a la Universitat de Barcelona, on allà s'instala. Tot seguit, van néixer les seves filles i no tenia gaire temps per escriure, així doncs, escribia poemes familiars que no publicaba i fins que no va tenir un despatx no va escriure seriosament.
Al 1968 M.Àngels Anglada va ser professora de grac en un institut de Figueres i col·laborava en rebistes locals. Quan passen dos anys, va publicar el seu primer llibre de poemes, fa classes de català, forma part d'un jurat de premis literaris...
Després, participa en el festival de poesia l'any 1975 i continua escrivint poemes i col·laborant a diaris o revistes. No és fins al 1978 que guanya el premi de Josep Pla i tot seguit de la mort de son pare, publica el recull de poemes "Kiparissia". No només fa tot això sino que, també col·labora al 1980 en diversos moviments polítics i cívics.
Al 1990, no té activitats clandestines i està al intitut d'Estudis Catalans.A treballat recollint dialectismes empordanesos pel Diccionari de Llengua Catalana, i també està a la comissió de lèxic.
A més a més publica Columnes d'hores , L'agent del rei, La durada permèlia i altres contes, i finalment, Epigrames.
Al 1995, rep la Creu de Sant Jordi i per últim publica El violí d'Auschwitz.
Aixó és tot, per acabar us deixo una foto del llibre anterior esmentat.
A més a més publica Columnes d'hores , L'agent del rei, La durada permèlia i altres contes, i finalment, Epigrames.
Al 1995, rep la Creu de Sant Jordi i per últim publica El violí d'Auschwitz.
Aixó és tot, per acabar us deixo una foto del llibre anterior esmentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada