EL NOUCENTISME

NOUCENTISME

Esquema

Els fets històrics compresos durant el noucentisme van ésser:

1. Creació de la solidaritat catalana (1906)

2. Creació d’instituts d’estudis catalans (1907)

3. Primeres normes ortogràfiques (1913)

4. Primera Guerra Mundial (19014-1918)

5. Crisi econòmica i social (1919-1923)

6. Es posa fi al proteccionisme. Dictadura de Primo Rivera (1923)

Cronologia: del 1906 al 1923

Objectius:

1. Transformar la societat catalana i modernitzar-la.

2. Llengua catalana literària (normativització)

3. Recuperar la literatura catalana passada

4. Escriptors professionals

5. Escola catalana

6. Consell pedagògic

7. Biblioteques populars

Etapes:

Hi ha dos etapes, la combativa (1906-1914) i la establerta (1914-1923):

1. 1898-1905: Insinua noucentisme polític

2. Etapa combativa: Màxima esplendor, normes ortogràfiques (Pompeu Fabra) i

    Mancomunitat de Catalunya.

3. Fi del moviment

4. Etapa establerta: Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat

Narrativa:

Carles Soldevila i Ernest Martínex Ferrando

Poesia:

Miquel costa i Llobera, Josep Carner, Carles Riba, Eugeni d'Ors i

Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).

Conceptes claus:

1. Imperialisme: és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat.

2. Arbitrarisme: elements pels quals l'autor expressa les seves idees

3. Classicisme: imposició de l'ordre i la norma sobre la realitat.

4. Civilitat: Idea mitificada d'una societat sense conflictes

5. Domini de la raó sobre les emocions

6. Mediterranisme: retorns als orígens i als valors mediterranis dels antics grecs i llatins 

COMENTARI DE TEXT MAR I CEL D'ÀNGEL GUIMERÀ

MAR I CEL – Àngel Guimerà

Comentari de text

El fragment que he triat, pertany a l’obra de Mar i Cel d’Àngel Guimerà (1845-1924), obra que va ser escita al 1888. Està situada a l’època de la Renaixença, és una tragèdia romàntica amb un llenguatge romàntic i dramàtic.

Mar i cel pertany a la seva primera etapa, és a dir, a l'etapa de les tragèdies romàntiques, els símbols d’aquesta obra són el mar i el cel talcom diu el títol, ja que l mar (Saïd) i el cel (Blanca) no es troben en lloc més que en l'horitzó.

L’escena  que he escollit és la XIII del primer acte.
A l’escena, hi ha un diàleg entre Ferran, Joanot, Saïd, Carles, Hassèn, Malek, Mahomet i Osman.
El tema d’aquesta escena és les creences de totes les persones que estan a dalt del vaixell.

L’estructura d’aquesta escena està escrita en vers i està dividida en tres actes, dels quals són diàlegs.
Les escenes és produeixen dins d’un vaixell, concretament al camarot. De fet tota l’obra passa en aquest vaixell corsari.
L’autor utilitza un llenguatge emfàtic, hi han algunes paraules difícils d’entendre perquè no són actuals. Àngel Guimerà utilitza molts hipèrbatons i diu alguns castellanismes.
El temps extern d’aquesta obra és a l’època de la Renaixença,en el temps de l’expolció dels moriscos. I el temps intern segueix l’ordre lineal perquè el temps va seguint.
Els personatges están descrits mitjançant la caracterització indirecta perquè som nosaltres qui deduim com són. Hi han els persontages principals (Saïd i Blanca) i els personatges secundaris (Carles, Ferran i els corsaris). Apareixen personatges dinamics perquè evolucionen durant la obra,com per exemple Blanca i Saïd que canvien de personalitat per amor. També apareixen personatges estàtics perquè no canvien durant l’obra com per exemple els corsaris o el pare de Blanca.

En aquesta escena, apareix Joanot que és un renegat perquè era cristià i ara està al vaixell musulmà amb la tripulació, sempre compleix les ordres que li mana Saïd que és el capità. També apareixen Ferran i Carles que són dos cristians que van ser assaltats pels musulmans. I finalment, apareixen els altres corsaris.

Aquest fragment explica com en Ferran i en Carles descobreixen que en Joanot és un renegat, en Joanot està preocupat i li explica al seu capità que l’han descobert i els altres corsaris se’n riuen. En canvi, Ferran sent compassió pel renegat i en Carles està enrabiat i mostra menyspreu cap a tots els pirates, fins i tot en Joanot que també és cristià.
Aquest petit fragment de l’obra és molt important, perquè marca un abans i un després en la relació d’en Joanot, en Ferran i el Carles.

En conclusió, aquesta escena expressa sentiments com desesperació, confusió, etc.
Es pot dir que és una de les escenes importants perquè és coneix el caràcter de molts personatges i els problemes que han tingut. A partir d’aquesta escna en Joanot tracta diferent als cristians i per aquest motiu crec que és una escena important en el llibre.

Mar i Cel - Àngel Guimerà (Activitats finals del llibre)

Abans de llegir la lectura, com observaràs Mar i cel és fa referència tant els pirates com els corsaris. Aquí deixo algunes semblances i algunes diferències:


-Un pirata és una persona que dirigeix la tripulació (o que en forma part) d'una embarcació que es dedica a robar i capturar altres embarcacions.

-Un corsari és una persona que es dedicava a cercar, assaltar i destruir naus pirates i/o enemigues.

Una diferència d'un pirata a un corsari és que només tenien l'objectiu del lucre personal, volien aconseguir grans botins després de la captura de vaixells i venda de tot allò de valor capturat.

Els pirates no depenien de ningú, ni tenien que rendir comptes a ningú. Però tampoc tenien la protecció de cap país i eren perseguits per tots. En canvi, els corsaris eren un grup que tenien el permís de ''Palés de Cors" i podia practicar la pirateria contra vaixells, rebent a canvi una part del botí.

També fa referència als moriscos, he trobat informació que explica qui eren, creences, l'expulsió...


Els moriscos eren el conjunt d'habitants d'origen musulmà o/i de creences islàmiques.

Els moriscos vivien majoritàriament en localitats diferenciades i es dedicaven a l'agricultura. Tot i que formalment cristianitzats, els pobles moriscos mantenien molts senyals identitaris propis (llengua, costums, vestits, etc.) 

La monarquia espanyola va decidir expulsar els moriscos perquè els seus principals instigadors van argumentar la real o suposada col·laboració dels moriscos amb el cors islàmic i amb el mateix Imperi Otomà, el principal enemic de la monarquia hispànica al Mediterrani.

Els moriscos van ser embarcats al port, alguns dels moriscos d'aquest regne, però, van ser conduïts directament a la frontera francesa. Altres, van ser abandonats i van ser saquejats per tribus locals.

En la segona fase de l'expulsió, els moriscos dels altres regnes van ser enviats inicialment als ports de la Provença, on consta que alguns van ser robats per mariners provençals. Molts, però, van obtenir finalment una bona acollida.

Àngel Guimerà